Si et quedes amb mi

Sopa de Cabra fue uno de mis grupos míticos en la adolescencia. Fue mi primer concierto, allá por los 16 en Platja d’Aro, en la Costa Brava. Ahora recién acababa de buscar el disco porque quería escribir un post concreto (que ya escribiré en otro momento), y al ponerlo en el ordenador, he comprobado que recordaba todas las letras… y que las estoy berreando a gusto a casi las once de la noche…

Y me ha apetecido copiaros esta…

Més lluny de les muntanyes
jo vull trobar un racó
per viure sense pressa
i ser l’ombra del teu cos.
Si et quedes, aah!, si et quedes amb mi.
No et puc donar riquesa
no puc donar-t’ho tot,
puc ser el teu llarg viatge,
puc ser la llum del sol.
Si et quedes, aah!, si et quedes amb mi.
Quan estiguis cansada
jo et donaré repós.
Quan res no vulguis veure
t’ompliré els ulls de flors.
De dia quan despertis
vull estar al teu cantó,
vull tenir les mans buides
per prendre el teu amor.
Quan se’t tanquin les portes
jo t’obriré el balcó,
quan creguis que estàs sola
podràs cridar el meu nom.
Si et quedes, aah!, si et quedes amb mi.
No vull guanyar cap guerra,
no vull ser el teu heroi,
no vull fer cap promesa,
no vull entendre el món.
Despinta les banderes
i fes-ne un gran llençol
per sobre les fronteres
podràs sentir-me a prop.
Més lluny de les muntanyes
hi haurà d’haver algun lloc
per viure sense pressa
i ser l’ombra del teu cos.
Si et quedes, aah!, si et quedes amb mi.
si et quedes, aah!, si et quedes amb mi.

Quizá sí exista un lugar más allá de las montañas… si lo seguiré buscando, eso lo desconozco. Mi resistencia a las cicatrices me lo dirá, en algún tiempo, en algún lugar.